Etiketa honen artxiboa: hector Iglesias

Hitzaldia Gasteizen Luis Silgo eta Hector Iglesias

Bideoak:

Luis Silgo 1/4

Luis Silgo 2/4

Luis Silgo 3/4

Luis Silgo 4/4

Hector Iglesias 1/3

Hector Iglesias 2/3

Hector Iglesias 3/3

Sos-Iruña-Veleia plataformak antolatuta 120 bat lagun Villa Suso jauregian, giro aparta, Filloy, Gil, Koen, Elexpuru… eta harrigarria UPVko Vallejo, Gorrotxategi besteen artean. Aurkezpenaren ondoren Luis Silgo doktorearen hitzadia. Hasiera ematen dio batzordearen lana kritikatuz, indusketak ez bisitatzea, zabalik zeuden zundaketak ez ikustea, analisirik ez egitea, kontrolatutako zundaketa berriak ez egitea edo zabaltzea aurretik egindakoak, iritzietan besterik ez oinarritzea, erabat deuseztatzen duela batzordearen txostenak.

Ostraka batzuk erakusten ditu leku desberdinetan azaldu diren ostraken barne koherentzia azpimarratuz. 32. zundaketan 20 bat ostraka eusakara ikasteko ariketa batzuk azaltzen omen dira. 6. sektorean berriz kristautasuna irakasteko lekua izan daitekela, garrantzi gehiena emanez historiara pasako omen den Testamentuaren marrazkiak esplikatuz (13376 Jesusen bizitza). Luis Silgoren iritziz ezinezkoa da faltsifikazioa eta berak omentzen duela norbait gai izan baldin bada faltsutzeko. Txaloekin eskertzen diote hitzaldia (laster bideoak).

13376 Jesusen bizitza

13376 Jesusen bizitza (AFA). Historiara igaroko omen den ostraka.

Hector Iglesiasek bere txostenaren laburpena azaltzen du erakutsi nahian ustezko eta balizko faltsugileek izan behar duten maila zientifikoa, helenizazioa (OV) bakarrik munduan aditu batzuk (10 bat) ezagutzen dutena, Denos izena dokumentatuta dagoena, Miscart izen punikoa… konklusioa: ustezko iruzurra egin duenak batzordekoek baino askoz ere gehiago omen daki eta ezinezkoa da. Sorpresak ere Txillardegik baimena eman diola esateko grafitoak benetakoak direla, ezinezkoa dela faltsutzea

13371a 2005-5-4 “YAVIIII [Yaveh] ” / zutan / izana

13371 (Sos-Irunaveleia)

“Yavhe zeruetan haizena” aita gurea duela 1.700 urte hika arkaiko eta guzti. Orpustanek ere jakin gabe Txillardegiren ikerketa, berdin irakurtzen omen du. Elexpuru, Hector Iglesias, Orpustan, Txillardegi, Luis Silgo… Iruña-Veleiako euskara defendatzen dute. Txaloekin erantzuten du publikoak. UPVko Vallejok kritikatzen du ponenteen lana baina ez du galderarik egiten.

Joakin Gorrotxategik hartzen du hitza eta zabaltzen du orain arte izan ez den eztabaida zientifikoa, Luis Silgori ea “aipatu duen dokumentu berria ez ote zen ezagutzen”, Hector Iglesiasi eskertu dio bere erudizioa aipatu izana, arkeologoen hitza besterik ez omen du grafitoak errekonozitzeko, Iruña-Veleiako euskara ezinezkoa omen da… berehala erantzuten diote, Silgok, Iglesiasek, Filloyk, Gilek, une batzutan eztabaida oso teknikoa jakina baina bizia, Gorrotxategi zutik pasiloan, mikrofonoa eskutan duela erantzuten, presa oen du eta joan beharra duela, baina ez da joaten eta eztabaidak jarraitzen du.

Une batean Gorrotxategik dio “ba etor daitezela munduko arkeometra onenak eta iker ditzatela Iruña-Veleiako grafitoak”… jendeak txaloka erantzuten du hitzaldiko txalorik beroena. Zalantzarik gabe unerik politena. Eztabaidak jarraitzen du oraindik eta Gorrotxategi azkenean irteten da. Ez dago gehiagorako astitik itxi egiten dutelako aretoa. Iruña-Veleiako eztabaida hasi besterik ez da egin.





Idazkunek benetakoak behar dute, garai hartakoak izan daitezkeelako. Hector Iglesias. Berria.

http://paperekoa.berria.info/plaza/2009-11-18/040/004/%C2%ABIdazkunek_benetakoak_behar_dute_garai_hartakoak_izan_daitezkeelako%C2%BB.htm

Hector Iglesias

ikerketak.com/

Les 230 pages qui montrent clairement pourquoi Gorrochategui, Lakarra, Velázquez, Ciprés, Yanguas, etc. ont tort: artxiker.ccsd.cnrs.fr/docs/00/42/54/73/PDF/artxiker-Veleia.pdf

13 txosten aurkeztu dituzte Gasteizen

http://www.elcorreodigital.com/alava/20091030/mas-actualidad/sociedad/eliseo-presenta-informes-varios-200910301228.html

Prentsaurrea Gasteizen Eliseo Gil, Idoia Filloy, Juan Martin Elexpuru eta Koenraad Van den Driessche, 13 txosten aurkeztu dituzte grafitien egiazkoaren aldekoak berriena, Hector Iglesias filologoarena. Aurkako frogarik ez dagoela eta batzordekoen iritzien aurka beste hainbat adituen iritziak daudela. Sos-Veleiak eskatzen duen bezala bada garaia eztabaida zientifikoa hasteko eta frogetara pasatzeko, analisi berriak eta kontrolatutako indusketak edo zundaketak.

Txostenak:

1.- Edward Cecil Harris Dr., arkeologoa, Bermuda Maritime Museum-eko Zuzendaria. Valoración arqueológica de Iruña-Veleia. Txosten honek garrantzi berezia du Harrisen arkeologia metodo ospetsua delako arkeologia modernoaren eredu arkeologikoa. Aztarnategian egindako aplikazioa guztiz zuzena izan dela azpimarratzen du.

2- Antonio Rodríguez Colmenero Dr; Arkeologoa eta epigrafista, Antzinateko Historiako Katedratikoa Santiago de Compostelako Unibertsitatean. Iruña-Veleia. Sobre algunos grafitos singulares aparecidos en las excavaciones arqueológicas de la ciudad romana. Un parecer. Izen handiko ikertzailea, epigrafia aldetik aztertu ditu piezak eta ontzat jo ditu.

3- Ulrike Fritz Dr.; hizkuntzalaria eta egiptologoa, Tübingen-go Unibertsitatea (Alemania). Informe sobre los ostraka con jeroglíficos egipcios y nombres egipcios escritos en latín de Iuña-Veleia. Egiptologian prestigio handiko taldea duen unibertsitateko irakasle honek hieroglifikoak eta izen (Nefertiti, Ramses, Hermopolis…) egiptoarrak aztertu ditu eta ez die ezinezkotasunik ikusten.

4- Koenraad Van den Driessche, Geologian Doktorea. El problema de la falsedad/autenticidad de los ostracones de Iruña-Veleia: evidencias físicas. Beasainen bizi den Geokimika doktore belgikarrak (Ganteko Unibertsitateko irakaslea izandakoa da) alderdi fisikotik aztertu ditu piezak eta zantzu ugari aurkitu du benetakotasunaren alde.

5- Joaquín Baxarías Tibau Dr., mediku paleopatologoa, Associació catalano-balear de paleopatología eta Fundació académica de ciences médiques i de la salut de Catalunya y Balears-eko kidea. Informe preliminar de los restos óseos con inscripciones antrópicas procedentes de las excavaciones de Iruña-Veleia. Hezurrean egindako inskripzioak aztertu ditu (40 bat daude) eta benetakoak direla iritzi die.

6.- Hector Iglesias. Les inscriptions de Veleia-Iruña 3

: Centre de recherche sur la langue et les textes basques (IKER)
CNRS : UMR5478 – Université Michel de Montaigne – Bordeaux III – Université de Pau et des Pays de l’Adour

7.- Juan Martin Elexpuru euskal filologian doktorea.

8.- Emilio Ilarregi arkeologoa

9.- Carmen Fernandez Ochoa (arkeologian katedratikoa) eta Angel Morcillo doktoreak : “Dictamen científico sobre el método arqueológico de Iruña-Veleia”.

10.- Mikel Albisu geologoa “Análisis visual de 15 piezas arqueológicas  de Iruña-Veleia por sus fotografías”.

12.- Eliseo Gil arkeologoa.

13.- Idoia Filloy (ikonografikoa, onomastika, latinezko testuak)

Veleia.com

4,- Cuestiones de lengua 4/4

http://veleia.com/adjuntos/veleiaNoticias/55_adjunto1.pdf (3/4)

http://www.veleia.com/adjuntos/veleiaNoticias/54_adjunto1.pdf (2/4)

http://www.veleia.com/adjuntos/veleiaNoticias/53_adjunto1.pdf (1/4)

Les inscriptions de Veleia-Iruña 3. Hector Iglesias

http://artxiker.ccsd.cnrs.fr/artxibo-00423946/fr/

Les inscriptions de Veleia-Iruña (version entièrement revue et augmentée d’un index alphabétique)

Hector Iglesias 1
(2009)

La découverte au cours des années 2005 et 2006 sur le site archéologique de Veleia-Iruña, dans la région de Vitoria, province basque d’Alava, d’inscriptions rédigées, les unes manifestement en latin populaire et tardif, et les autres assurément en basque, ou plus exactement en « proto-basque », des inscriptions datant selon toute vraisemblance du IIIe siècle de notre ère, voire d’une période allant du IIe au IVe siècle, a déclenché en Espagne une polémique des plus curieuses.
Cette polémique, qui vue de France, ou de quelque autre pays européen, pourra surprendre, tant sur la forme que sur le fond, le spécialiste mais également le simple curieux intéressé par ces questions savantes, a pris une ampleur inhabituelle dans le monde de la recherche scientifique, du moins telle qu’on la conçoit en Europe occidentale.
En effet, le déroulement de cette affaire, dont la presse, principalement basque et espagnole, s’est largement emparée, est à bien des égards, comme nous allons le constater à présent, tout à fait extraordinaire.
1 : Centre de recherche sur la langue et les textes basques (IKER)
CNRS : UMR5478 – Université Michel de Montaigne – Bordeaux III – Université de Pau et des Pays de l’Adour

http://artxiker.ccsd.cnrs.fr/index.php?halsid=lrthnqucgqvpl5e0gl9kamelk7&view_this_doc=artxibo-00423946&version=3

Hizkuntzalari baten kritika latza, Veleiaren idazkunen benetakotasuna defenditzeko. Sustatu

sustatu.com/1255963827

Veleiako idazkunen inguruko beste kritika gogor bat argitaratu da, Gorrotxategi eta Lakarra hizkuntzalarien lana gogor kritikatuz. Hector Iglesias hizkuntzalariak idatzi du kritika, frantsesez. Euskararen eta euskal testuen ikerketarako IKER erakundearen webgunean argitaratu da.

Batzordekoek aipatzen ez dituzten adituak

http://artxiker.ccsd.cnrs.fr/docs/00/42/39/46/PDF/artxiker_Veleia.pdf

Hector Iglesiasen arabera batzordekoek ez dituzte puntako aditu batzuk aipatzen, adibidez Catach (komilak 150 o.), Veikko Väänanen “Le latin vulgaire”, Garndgent, Velazquezez ez omen ditu aipatzen George Mohl, Hugo Schuchardt, Väänanen, Meyer-Lübke, Albert Carnoy (bakarrik Gorrotxategik aipatzen omen du), Angel López García, Alfonso Triana… (Hector Iglesias 202 o.)

Extravagantes

http://artxiker.ccsd.cnrs.fr/docs/00/42/39/46/PDF/artxiker_Veleia.pdf

Gorrochategui : « Tras los comentarios anteriores queda absolutamente claro para quien esto suscribe que… ». « El convencimiento de hallarse ante una falsificación… » « …es total… » « …sin existencia de duda ninguna » « Incluso si no tuviéramos argumentos concretos para la atribuir la falsedad a cada uno de los óstraca aparecidos (cuestión que como digo dista de ser real), con solo tener seguridad absoluta para uno de ellos, se derrumbaría todo el trabajo interpretativo de la estratigrafía propuesta así como de todas las interpretaciones históricas derivadas de ella, quedando todo el conjunto bajo sospecha »… « Es decir, se aplica una especie de regla de transitividad, que afecta solidariamente a todos los elementos aparecidos en el estrato ».

Iglesias (p. 212): La suite, non moins extravagante : « A veces se tiene la sensación de que el impostor ha escrito su texto sobre letras antiguas (o reaprovechándolas), como me parece ser el caso n° 11139, del sector 5. 7 ».

Lakarra (p. 25): « quiero hacer constar explícitamente que la imposibilidad de autenticidad de los supuestos materiales lingüísticos vascos examinados no es ni casual, ni parcial, ni dudosa y además, que no se refiere sólo a la época que pudiera ir del III al V, p.ej. »771. « Realmente, es difícil encontrar de manera tan concentrada — era imposible hacerlo antes de diciembre de 2003 y sigue siéndolo aún hoy en cualquier otra obra que no sea el excelente [sic] y útil Euskera arcaico772 – todos los particularísimos rasgos morfosintácticos veleyenses señalados en el apartado correspondiente del informe ». 772 Il écrit en bas de page : « En realidad, supongo que la distribución general en librería empezaría varios meses más tarde (particularmente en Vitoria), cumplido el trámite tradicional de las editoriales de su presentacion a comienzos de diciembre en la “Feria del Libro y Disco Vasco” de Durango »… Ces commentaires sont absolument extravagants dans le monde de la recherche, en France du moins. (Hector Iglesias p.212)

Gorrotxategi: « Las pruebas deben ser independientes, y solamente al final del necesario trabajo interdicisciplinario podrá llegarse a una conclusión. Es de esperar que en algunas cuestiones todas las disciplinas lleguen a acuerdos mínimos y seguros ». « …pero si ello no fuera así en todos los casos, me toca reivindicar la prelación de la filología para las cuestiones que afectan a la filología, ya que es ésta la que tiene que responder de manera coherente dentro de sus principiosmetodológicos a los problemas planteados por los textos ».

Iglesias (p. 214) Gorrochategui est-il sérieux (et quelque peu prétentieux… ) ou est-ce simplement de l’humour ? « Gorrotxategi: Decía que los óstraca no suponen más del 3% de los grafitos hallados ; no le daba al calvario más de 1% de probabilidad, otro 1% a la mención de los faraones y Nefertiti ; otro 1 % al óstracon de Eneas, por su grafía y flechas ; quizá un 5% a la existencia de nominativos sin -s ». Il ajouter : « …y creo que soy muy generoso »…

Le propos qui va suivre à présent est, en pesant les mots au plus près, absolument… extravagant, du moins dans le monde de la recherche tel qu’on le conçoit en France : « Gorrotxategi: En concreto sería el producto de las probabilidades señaladas : es decir 3/100 x 1/100 x 1/100 x 1/100 x 5/100 : 15/1010 o quince entre diez mil millones »778…

778 Dans son Dictamen, p. 30, Gorrochategui s’était déjà improvisé… statisticien : « El cálculo de probabilidades también apoya claramente la conclusión de que estamos ante una impostura ». Ou encore : « …la probabilidad de que aparezcan todas esas piezas juntas en un solo estrato arqueológico es el producto de las ínfimas probabilidades de cada una de ellas : es decir de 1/10 elevado a un número grande de potencia »… « …pongamos »… Et d’ajouter aussitôt, le plus sérieusement… du monde : « …1/10100 6 »… (Hector Iglesias p. 214)